Simone Sari, investigador Marie Curie al CDRL

El Centre de Documentació Ramon Llull compta amb la presència de l'investigador italià Simone Sari, que ha obtingut una beca postdoctoral individual del programa europeu Maria Skłodowska-Curie (Horizon 2020) pel seu projecte de recerca, Christianus Arabicus. Ramon Llull (1232-1316): a Vernacular Writer Between Christianity and Islam.

Sari és doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Siena (en consorci amb les Universitats de Milà, Pavia, París-Sorbonne IV, Santiago de Compostel·la i Zuric) amb una tesi sobre la mariologia lul·liana que inclou l'edició crítica de les Hores de nostra Dona i del Desconhort de nostra Dona, publicades, l’any 2012, a la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull (NEORL XI). Es dedica principalment a estudiar la producció poètica de Ramon Llull, sobre la qual ha publicat diferents articles relacionats amb els problemes mètrics i de gènere i amb els lligams que presenta amb la producció europea coetània. Ha editat, també, el Desconhort de nostra Dona dins la Biblioteca Barcino (2016) i la traducció castellana de Nicolau de Pacs del Desconhort de Ramon del segle XVI (2012), i ha traduït a l’italià alguns poemes de Llull, el Llibre de santa Maria (2017) i la Vita Christi d’Isabel de Villena (2013).

Gràcies a la beca Marie Curie, que té una durada de dos anys, podrà estudiar diversos aspectes relacionats amb la posició de Llull com a punt de contacte entre el món cristià i l'islàmic. Parlem amb ell sobre el seu projecte i la seva relació amb el CDRL.

El títol del projecte (Christianus Arabicus. Ramon Llull (1232-1316): a Vernacular Writer Between Christianity and Islam) és ben suggerent. En què consisteix?

Amb aquest títol he volgut indicar l’extraordinària posició de Llull com a punt de contacte entre les dues gran religions mediterrànies. El cor del projecte serà l’edició dels Cent noms de Déu, una obra de Llull ben coneguda però sovint llegida amb poca atenció, que necessita una nova edició crítica que permeti esbrinar els problemes de forma i contingut que fins ara no s’han mirat.

Per portar a terme aquesta tasca, el treball del filòleg “comú” no és suficient i em caldrà l’ajuda de musicòlegs i de teòlegs cristians i islàmics, amb els quals pugui discutir aquesta curiosa obra lul·liana, que sembla introduir en el cristianisme la devoció islàmica als noms de Déu, filtrada a través de l’Art lul·liana. A més, amb aquest projecte podré prosseguir la meva línia de recerca sobre la poesia lul·liana, intentant trobar nous lligams entre l’obra del beat i les produccions literàries coetànies, europees i extraeuropees, en busca de les fonts que Llull amaga en la seva immensa obra.

El projecte preveu, també, un desplaçament a la Katholieke Universiteit Leuven, on col·laboraré amb la prof. Annemarie Mayer sobre aspectes de teologia, a més d’una sèrie de publicacions (científiques i divulgatives) i l’organització d’un congrés que serviran per disseminar els resultats de la recerca i per demostrar la importància de Llull en la història del pensament europeu.

Què et va portar a triar la Univeristat de Barcelona i el CDRL com a centre per desenvolupar aquest projecte?

A part de les relacions professionals i personals amb els professors i els col·laboradors del centre, ja suficient per justificar l’elecció del CDRL com a centre ideal per conduir la meva recerca, les eines que tinc a disposició són absolutament fenomenals: les millors edicions de Llull i la majoria dels estudis sobre ell em rodegen al despatx, juntament amb les edicions antigues i les eines fonamentals per als filòlegs: bons diccionaris, estudis clàssics i nous de paleografia, ecdòtica i història del llibre. Les eines informàtiques (fonamentals en les activitats del filòleg del nostres dies) també són presents i, si bé és veritat que el gran invent del CDRL, la Base de Dades Ramon Llull, ja la utilitzava des de casa meva a Itàlia, participar ara en la creació i reelaboració de nous projectes (com el NGGL i el TAORL) és un repte que m’ajudarà a entendre com aplicar les noves tecnologies a l’edició de textos medievals, i també espero que les meves contribucions facin avançar els estudis lul·lians en una visió romànica.

Fa temps que mantens un bon vincle amb el CDRL. Com vas entrar-hi en contacte?

Vaig conèixer la professora Badia durant el primer any del meu doctorat (ja fa més de deu anys!) i, quan va arribar el moment de decidir on anar a fer l’estada a l’estranger, la idea de venir a Barcelona va ser una decisió gairebé obligada, i vaig tenir molta sort! L’edició dels textos sobre els quals treballava estava ja bastant avançada i els consells que em va donar el grup de recerca del CDRL (no només la professora Badia sinó també els professors Albert Soler i Joan Santanch) em van ajudar molt per entendre les complexitats de la producció lul·liana i la seva originalitat. A més, els diversos congressos i seminaris organitzats pel CDRL em van permetre de conèixer el gotha del lul·lisme actual i de poder debatre i compartir els avenços dels estudis lul·lians dels últims anys.

Els lligams construïts durant aquells pocs mesos d’estada van prosseguir en els anys successius amb la publicació de la meva tesi a la sèrie NEORL, però també han confiat en mi en altres ocasions acadèmiques, per exemple, participant en congressos o oferint-me l’oportunitat de col·laborar amb la doctora Pomaro en un projecte de recatalogació dels manuscrits lul·lians a Roma. Les aportacions que han fet els col·laboradors més joves que jo (en particular la doctora Anna Fernàndez i el doctor Francesc Tous) em van ajudar a revisar i millorar les meves idees i a desenvolupar alguns dels camins de recerca que estic seguint per entendre millor la producció literària lul·liana.

Què destacaries d'aquests primers mesos al CDRL?

Aquests primers dos mesos han passat molt ràpidament i em sembla que ja han començat a donar fruit: he començat la transcripció i revisió dels manuscrits, he pogut aclarir alguns dubtes lèxics i ja he plantejat nous articles. Semblen coses petites, però, de fet, són passos necessaris per construir bases sòlides per al treball final.

Com és obvi, la meva integració al despatx va ser molt facilitada gràcies a les col·laboracions precedents i, de fet, m’hi sento com a casa. Espero que aquest intercanvi mutu sigui profitós i que aquests dos anys produeixin noves perspectives per a treballs futurs.

* * * *

De ben segur que aquesta estada serà ben profitosa per a tots. Endavant i bona feina!