Reconstrucció virtual de la biblioteca de l'Escola Lul·liana de Barcelona
En col·laboració amb l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, el Centre de Documentació Ramon Llull duu a terme la reconstrucció virtual del que podia haver estat la biblioteca de l'Escola Lul·liana que hi hagué a Barcelona entre la meitat del segle XIV i final del segle XVI. Per dur-la a terme, s'han creuat les dades històriques que tenim dels itineraris que van seguir alguns llibres relacionats amb aquesta institució (inventaris dels segles XV i XVIII), amb les dades codicològiques que proporcionen els manuscrits lul·lians conservats en biblioteques d'arreu d'Europa (notes de propietat i altres anotacions, presència d’un mateix copista, ordre amb què apareixen les obres lul·lianes en un manuscrit, enquadernacions distintives, etc.). El resultat, fins ara, ha estat la identificació de 49 còdexs avui supervivents que havien pertangut a l'escola.
Es dona el cas que la majoria d'aquests manuscrits, amb l'extinció de l'escola a començament del segle XVII, van ser conservats en un únic fons pels descendents de Llull. A començament del segle XVIII, Josepa de Boixadors i Sentmenat, marquesa de la Manresana (una Erill descendent de Ramon Llull), va permetre que els manuscrits barcelonins anessin a parar a Düsseldorf per contribuir a l'edició de les Beati Raymundi Lulli Opera de Magúncia; els llibres ja no van retornar mai a Barcelona i avui es conserven en gran part a la Bayerische Staatsbibliothek de Munic. Els successors dels Boixadors i Llull i dels comtes de la Manresana són els actuals marquesos de Barberà i de la Manresana, que conserven a la seva biblioteca i arxiu de Vilassar de Dalt un important fons documental sobre el beat Ramon i l’escola lul·liana. D'aquesta manera, gràcies a la col·laboració de l'Arxiu i del nostre Centre hem pogut reunir virtualment la biblioteca i l'arxiu de l'Escola Lul·liana de Barcelona tres segles després de la seva disgregació. Han treballat en aquest projecte Maria Toldrà i Albert Soler.