You are here

Sobre la identitat, la transmissió i la recepció de Joan de Castellnou

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Tuesday, 4 June, 2019 - 19:00
Sala de Professors de l'Edifici Carner

En el darrer SLIMM del curs 2018-2019, Sadurní Martí ha dedicat una exposició a Joan de Castellnou, poeta pertanyent a la generació lírica occitanocatalana de Ramon de Cornet i Pèire de Ladils. Martí n’ha revisat i contrastat les dades biogràfiques conegudes, la tradició manuscrita i la recepció entre la crítica, i assenyala d’antuvi que per bé que és un poeta poc conegut, també ens en manca un estudi exhaustiu, com passa amb la poesia de la seva generació, que arrossega encara alguns pressupòsits caducs.

Existeix un centenar de poesies d’aquest grup de la primera meitat del segle XIV, variades en gèneres i recursos, per a les quals Martí proposa una relectura de conjunt. Per exemple, sembla adient reconsiderar la seva vinculació exclusiva al Consistori de Tolosa, atès que només quinze hi tenen relació directa. La resta connecten amb corts variades i deriven en bona part de les tradicions líriques del XIII.

De Castellnou en conservem onze composicions, diverses en gèneres i continguts, i preceptiva poètica. N’hem certificat els contactes amb el Casal de Barcelona (s’extreu d’algunes peces, com és ara el Sirventès IX). Martí ha resseguit tot de referències biogràfiques i cronològiques observables en la seva poesia, com és també la relació amb el Consistori de Tolosa (poesia V), o la proposta de croada que havia liderat Felip VI de França (poesia I). Gràcies a una troballa documental de M.ª Carmen Gómez Muntaner Martí proposa identificar el poeta i tractadista amb el músic Castellnou de la cort de Pere el Cerimoniós, amb la qual cosa li podem atribuir funcions didàctiques, escolars, musicals i clericals. Apareix documentat en la capella de la cort reial entre 1344 i el novembre de 1354. Una figura com la de Castellnou tal com queda reconstruïda evidencia que a principis del s. XIV la producció trobadoresca no s’havia estroncat perquè es mantenia la circulació professional de la lírica per l’espai cultural occitanocatalà, constatació que ofereix noves perspectiva sobre la relació entre lírica i música.

Arnau Vives