Giovanni Cascio va parlar de la recepció de l’Itinerarium, obra llatina de Francesco Petrarca. Aquesta obra, menys estudiada que d’altres textos del corpus de l’autor, és una epístola que narra un viatge a Terra Santa. La primavera del 1358 Petrarca va ser requerit per Giovanni Mandelli, un militar cultivat, per tal que l’acopanyés en una peregrinació a Terra Santa. Per compensar-lo del refús, el poeta li dedica una missiva que consta de dues parts. En la primera es descriuen indrets realment visitats per Petrarca, situats entre Gènova i Nàpol. La segona part, que tracta de llocs situats entre Nàpols, Jerusalem i Alexandria, és una compilació de dades extretes d’historiadors i de geògrafs.  

En primer lloc, Cascio va exposar el context històric de l’obra i feu una introducció sobre el Petrarca llatí, per seguir tot seguit amb una explicació sobre la tradició manuscrita de l’Itinerarium. Precisament, l’estudi i la col·lació del text, permet determinar que el manuscrit conservat a la Biblioteca de Cremona prové directament de l’original petrarquesc. Cascio va oferir una anàlisi d’alguns aspectes d’aquest treball ecdòtic, i una revisió dels còdexs conservats i les edicions del text, i va reflexionar també sobre els coneixements que demostra Petrarca, per exemple, sobre cartografia i textos geogràfics contemporanis.

En segon lloc i finalment, Cascio va abordar l’estudi del ms. conservat a la Biblioteca nacional de Catalunya que conserva una còpia del text en vulgar, que se suma a l’altra traducció napolitana coneguda fins ara. Es tracta d’un text d’origen florentí, del s. XV, compilat en un còdex ric. La traducció s’ha atribuït a Donato Albanzani. Tanmateix, Cascio, va desmentir aquesta possibilitat, i, a més, va determinar la possible font llatina de la traducció, gràcies al ms. de Cremona, que pertany a una família de còdexs amb la qual la traducció presenta nombroses afinitats textuals.

Arnau Vives