You are here

«Vides dels sants» catalane e «Legenda aurea occitana»: aspetti della tradizione

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Tuesday, 1 June, 2010 - 19:30
Programa: 

Finalment el primer de juny, Fabio Zinelli, investigador de l’École Pratique des Hautes Etudes de París, va intervenir amb «Vides dels sants» catalane e «Legenda aurea occitana»: aspetti della tradizione. Fabio Zinelli ha estudiat les traduccions catalana i occitana de la Legenda aurea i la relació entre els testimonis conservats d’ambdues llengües, i s’ha centrat en un breu fragment d’aquesta obra en occità conservat a Forcalquier. Aquest fragment occità (F1) consta de dos bifolis del segle xiv que van ser utilitzats com a coberta d’un registre de comptes de 1563. Un altre fragment que prové del mateix manuscrit (F2) va ser utilitzat alhora com a coberta del registre de comptes dels anys 1564-1565. 

A més d’aquests dos fragments, es conserven tres manuscrits complets amb la traducció occitana de la Legenda aurea, que representen tres estadis d’una mateixa traducció. El fragment F1 correspon a l’estadi més antic (ms. A). Aquest estadi coincideix amb la traducció catalana de la Legenda aurea que va editar Corominas (1977). Per la llengua, el fragment F1 podria haver estat escrit a Provença o al Llenguadoc oriental. La llengua d’A correspon a l’Alt Llenguadoc. 

Una de les qüestions més debatudes entre els estudiosos que s’han dedicat a les traduccions romàniques de la Legenda aurea és si la traducció occitana procedeix de la catalana, o al revés. Zinelli és partidari de la primera opció. En primer lloc, considera que hi ha errors en els estadis A i B de la traducció occitana que han de procedir d’una mala comprensió d’una lliçó catalana. A i B deriven d’un antecedent comú occità fortament catalanitzat. En segon lloc, el text occità conté catalanismes i dobles traduccions (e.g. cruseltat seguit de la forma catalana crudesa). Ara bé, el text català també conté occitanismes. 

Hi ha altres elements en el text que relacionen la versió occitana de la Legenda aurea amb l’estadi més evolucionat de la traducció catalana (representada en els manuscrits complets del Escorial N.III.5, i de Vic, Episcopal 174; E i V respectivament). Per exemple, l’estadi A del text occità inclou algunes vides de sants que no són en la Legenda aurea, però sí en els manuscrits catalans més tardans (E i V), però no en la versió catalana més antiga (mss. P i B: París, BNF Esp. 44 i Barcelona, BU 713). O alguns errors comuns que vinculen el text occità i la versió catalana d’E i V. 

Les dades conclouen, doncs, que la traducció occitana deriva de la traducció catalana, però no de l’estadi més antic sinó de l’estadi més evolucionat que testimonien els manuscrits E i V. El copista d’A, però, disposava de dues versions de la Legenda aurea catalana. En aquest manuscrit, la vida de Sant Marcel és repetida: el primer cop que apareix, el text coincideix amb l’estadi més antic de la traducció catalana (P i B); en canvi, el segon cop coincideix amb la versió de la traducció catalana que porten els manuscrits més tardans (E i V).