El dia 25 d’octubre Neus Ortega (Universitat de Barcelona) va ser l’encarregada de la primera sessió sobre literatura moderna del SLIMM del curs 2011-2012, on va tractar l’«Anàlisi i valoració del teatre modern a “Dell’origine progressi e stato attuale d’ogni literatura” de Joan Andrés». El teatre ocupa un lloc destacat en l’obra enciclopèdica de Joan Andrés i Morell (1740-1817), l’anàlisi dramàtica és, de fet, l’apartat més extens de l’estudi que dedica als gèneres literaris. 

Per a Andrés l’evolució del teatre modern ha estat ascendent, és a dir, si el Renaixement, segons ell, va imitar els clàssics amb una certa immobilitat i correcció i el Barroc va suposar una revolució enorme en la qual es van exagerar els afectes, és a la Il·lustració que el teatre arriba al seu grau màxim de perfeccionament, precisament perquè se situa en el punt mitjà. 

A més, Neus Ortega va enumerar els arguments d’Andrés a l’hora d’afirmar la situació preeminent del teatre. El primer és la universalitat del gènere, el gaudi per la imitació que sent l’ésser humà és universal, ja que totes les civilitzacions conegudes tenen teatre. Després, l’àmplia varietat de manifestacions que presenta, i és que, per exemple, només el teatre de la seva època ja comptava amb cinc gèneres diferents. També argumenta que el teatre és preeminent gràcies a la seva finalitat, o finalitats, de fet, i essencial per a la Il·lustració, el podesse et delectare horacià, la instrucció i el gaudi. Finalment, Andrés considera important la contribució del teatre al desenvolupament d’altres disciplines, com ara l’òpera. 

Ortega va seguir el seu discurs amb la caracterització del que Joan Andrés considera un bon drama, a partir de les múltiples valoracions esparses en la seva magna enciclopèdia. La caracterització del bon drama té molts punts en comú amb la Poètica d’Aristòtil, tot i que al costat de les idees més aristotèliques hi conviuen paràmetres que connecten amb la mentalitat il·lustrada del moment. Andrés es refereix a la unitat d’acció i a la versemblança, però també a la claredat i l’ordre, l’enginy, la mesura i el bon gust. 

Finalment, va tancar la sessió tractant el cànon literari establert a Dell’origine..., concebut des d’una òptica plenament il·lustrada. Un exemple d’això és el fet que els únics dramaturgs que Andrés considera modèlics són majoritàriament francesos i dels segles XVII i XVIII: Racine i Corneille són els màxims exponents de la tragèdia, Molière de la comèdia, Metastasio, aquest italià, de l’òpera.