Angela Andrisiano (Università degli Studi di Ferrara) va enfocar l’última sessió del seminari, el dia 29 de maig, titulada «Una nuova drammaturgia per il drama satiresco: l’Egle de G.B. Cinzio», com una continuació de la seva participació el curs passat, el 13 de maig del 2011, dedicada a l’anàlisi de la «Lettera sovra il comporre le satire alla scena» del mateix Cinzio. 

Els crítics que, durant els anys 80, van treballar en la revalorització de l’obra de Giraldi Cinzio, a qui consideraven autor cabdal de la seva època (i no un simple precursor d’altres autors més importants, com se l’havia considerat fins aleshores) no van parar compte en l’Egle. Es van preocupar, més aviat, de les tragèdies de l’autor, especialment de l’Orbecche. D’altra banda, a les poques anàlisis que s’han fet d’aquest drama satíric sovint s’han obviat tots els elements procedents de la cultura grega antiga i s’han potenciat, en canvi, els que provenen de la cultura llatina. Els models clàssics que aprofita Cinzio, però, van des d’Eurípides a Ovidi, des de Teòcrit a Virgili. 

Andrisiano va iniciar l’anàlisi de l’Egle referint-se tant a l’estructura com a les funcions que desenvolupen cada un dels cinc actes de l’obra. Després va passar a aspectes més concrets, com són, per exemple, el pròleg, la metateatralitat de certs fragments o la construcció de l’espai, identificat amb l’Arcàdia. 

Finalment, a la conclusió, Andrisiano va remarcar que l’obra de Cinzio se situa al marge dels preceptes que s’acabaran imposant al segle XVI. La imposició d’aquests preceptes la causaran, en part, la difusió i l’acceptació dels comentaris a la Poètica aristotèlica, per una banda, i la Contrareforma, per l’altra.