Esteu aquí

«El Tirant y otros impresos»

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
dimarts, 19 febrer, 2008 - 19:30
Programa: 

El Tirant y otros impresos és el títol que Francisco Rico, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va donar a la sessió del 19 de febrer de 2008. Rico va centrar la seva presentació en la importància dels textos impresos per als estudis textuals. La literatura catalana medieval és estudiada, majoritàriament, a través de la transmissió manuscrita i, sovint, a través d’un únic manuscrit. Tot i així, hi ha textos que ens han arribat mitjançant un imprès, com en el cas de Tirant lo Blanc. Mentre preparava l’edició del Quixot, Rico va començar a prendre notes sobre el Tirant i a desconfiar dels incunables que havien transmès aquesta obra de Joanot Martorell. Per a Francisco Rico, cal repassar tots els impresos, perquè el conferenciant té el convenciment que la majoria són falsos i que, sense una anàlisi minuciosa dels exemplars, no podem creure’ns res del Tirant. Per exemple, Francisco Rico defensa que els volums de la Hispanic Society of America o els de la British Library contenen força elements falsos. La falsificació dels facsímils també preocupa Rico. Sovint es dóna per fet que els facsímils són fiables, però estan plens de retocs: així, com a mostra, a vegades es transparenta un tret del foli anterior. 

Un altre factor que hem de tenir en compte a l’hora de valorar l’autenticitat d’un exemplar és el fet que els llibres antics fins al s. XIX no circulen enquadernats, sinó en plecs solts. I de la composició material dels plecs es desprenen moltes dades interessants del text. En aquest sentit, els primers plecs d’un llibre, generalment, s’utilitzen com a prova per calcular-ne l’extensió, tot i que, sovint, els plecs ofereixen variants. És necessari, doncs, fer un estudi tècnic i material de l’exemplar per tal de detectar tot allò que és suspecte. 

El següent punt a considerar és l’ús tècnic de la paraula original, que remet a la còpia en net utilitzada pels editors. I, de fet, rarament arriba a la impremta una versió de l’autor, perquè a la impremta cal recomptar l’original. És a dir, l’han de compondre i han de comptar-ne les línies i retallar o ampliar-ne els espais segons les necessitats de l’impressor. Si el text canvia quan arriba a la impremta, fóra bo utilitzar mètodes d’atribució d’autoria actuals com ara els parells mínims. En particular, a la primera part de La Celestina es va comprovar que no apareixia mai mi amor. En conclusió, la ratio tipogràfica determina els canvis que es produeixen a la impremta. A més, un cop es comença a imprimir una tirada i s’adonen d’un error, paren, corregeixen l’error i en reprenen el tiratge. Per això, de vegades hi ha variants en una mateixa edició. 

En definitiva i per acabar, Rico insisteix en la necessitat de recomençar l’estudi dels textos medievals que, com en el cas concret de Tirant lo Blanc, han estat transmesos pels impresos.