COBLES E LAYS, DANSES E BON SABER. L'ÚLTIMA CANÇÓ DELS TROBADORS A CATALUNYA: LLENGUA, FORMA, EDICIÓ.
A cura d’Anna Alberni i Simone Ventura. Roma, Viella - Barcelona, IRCUM, 2016.
La poesia del corpus pres en consideració, escrita a Catalunya entre els segles XIV i XV, es caracteritza per una varietat formal que es manifesta sense trencaments en els temes i en l’estil, encara arrelats a la fin’amor dels trobadors i al gènere que n’és la màxima expressió, la cançó. Per això, adoptant la perspectiva de la posteritat, es pren com a títol un conegut vers d’Ausiàs March, ‘cobles e lays, danses e bon saber / lo dret d’Amor no poden conquerer’ (Ja tots mos cants me plau metre en oblit). Allò que March deixa enrere és la poesia entesa com un exercici lligat al gai saber: uns gèneres, una mètrica, una dicció que son portadors d'una manera estilitzada de parlar de l'amor. i una llengua poètica que, des de l’època deis trobadors, s’associa al codi cortès. Tots els articles del volum excepte el darrer, dedicat a les fonts documentals, tenen en comú una atenció especial als aspectes formals del text i a la seva transmissió: d’una banda, l’estudi del llenguatge entès com el lloc per excel·lència on s’actualitza la creativitat dels autors i on aquests dialoguen amb els autors del passat; de l’altra , la manera com les obres s’han transmès i llegit al llarg de la història.
Coedició IRCUM (Universitat de Barcelona) / Viella (Roma), 2016, 286 pp.