Nova Edició de les Obres de Ramon Llull

Centre de Documentació Ramon Llull
Edicions crítiques, homologades filològicament, de les obres catalanes de Llull

La  NEORL és una col·lecció iniciada l'any 1990 pel Patronat Ramon Llull, constituït el 1985 pel Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana. A partir de 2020, les Publicacions de l'Abadia de Montserrat es fan càrrec d'aquest projecte, amb el concurs del Centre de Documentació Ramon Llull. La NEORL ofereix edicions crítiques, homologades filològicament, de les obres catalanes de Ramon Llull que encara resten inèdites o que han estat publicades amb mitjans tècnics insuficients. El projecte editorial de la NEORL se centra en l’obra catalana de Llull. Ha estat dirigida per Anthony Bonner (entre 1990 i 2008) i per Albert Soler (a partir de 2008).

L'edició crítica de cada obra és a cura d'un especialista (o d'un grup d'especialistes), que actua com a editor del text. L'editor estudia la totalitat de la tradició que transmet una obra (directa i indirecta, catalana i en llengües diferents de la catalana, antiga i moderna, manuscrita i impresa) i adopta uns criteris metodològics d'edició adequats a les característiques de la tradició concreta de l'obra.

Comissió editora

Una comissió editora, formada per professors i estudiosos de l'obra de Ramon Llull d'arreu del món, té cura de l'establiment i el control dels criteris científics de la col·lecció.

Consell assessor: Fernando Domínguez, Antoni Ferrando, Jordi Gayà, Albert Hauf, Joan Miralles, Michela Pereira, Viola Tenge-Wolf.

Consell editor: Lola Badia, Antoni Bonner, Anna Fernàndez-Clot, Josep Massot, Maria Isabel Ripoll, Josep E. Rubio, Joan Santanach.

Director d’edició: Albert Soler.

La NEORL s'ofereix en dos formats:

  • Sèrie gran (19 x 27 cm), reservada per a l'edició del Llibre de contemplació en Déu i les diferents versions de l'Art (Art demostrativa, Art amativa i Taula general).
  • Sèrie normal (16 x 24 cm), per a la resta d'obres lul·lianes. 
Volums en preparació

Art de fer e solre qüestions, ed. Joan Carles Simó.

Cent noms de Déu, ed. Simone Sari.

Llibre de contemplació, volum II,2 (llibre III) ed. Antoni I. Alomar et al.

Lògica d’Algatzell, ed. Letizia Staccioli.

De quadratura e triangulatura de cercle, ed. Elena Pistolesi.

Per saber-ne més

Joan Santanach & Albert Soler, "La Nova Edició de les Obres de Ramon Llull (1990-2014): balanç d'una experiència innovadora en l'edició de textos", Estudis Romànics 38 (2016), p. 257-261.

1. La NEORL adopta solucions metodològiques adaptades a les peculiaritats de la tradició que transmet una obra. El criteri que s’ha format l’editor mitjançant el coneixement de la història de la tradició que li pertoca és essencial a l’hora d’adaptar els diferents sistemes d’edició de textos al seu cas.

2. La NEORL pren en consideració la totalitat de la tradició que transmet una obra:

  • tradició directa: l’obra transmesa en testimonis catalans
  • indirecta: l’obra transmesa en testimonis en altres llengües; comentaris, glosses, reutilitzacions de l’obra...
  • en testimonis de qualsevol època.
  • bo i tenint en compte les diferències que caracteritzen la tradició manuscrita i la impresa, i la tradició antiga (s. XIII-XV) i la moderna (s. XVI-XIX).

Fa una atenció especial a la materialitat dels exemplars manuscrits que conformen aquesta tradició, no només com a mers contenidors del text, sinó com a objectes històrics portadors d’informacions complementàries valuoses sobre una determinada obra.

3. En cada volum hi treballen almenys tres persones: l’editor del text, el director d’edició, i el corrector del text.

4. L’editor es compromet amb el director d’edició a un calendari de treball que fixa diverses sessions conjuntes de revisió de la feina que es va fent.

5. L’editor, un cop té ja un coneixement fonamentat de la tradició textual amb què li pertoca de treballar, presenta al director d’edició una memòria que inclou les solucions metodològiques que proposa per a l’edició del text, el manuscrit de base que tria per a la transcripció, les relacions que s’estableixen entre els diversos testimonis i un calendari de treball orientatiu. De fet, aquesta memòria és un avançament del que després serà l’apartat de criteris d’edició de la introducció del volum.

6. Procés de producció del text ja editat:

  • 6.1 L’editor enllesteix la seva edició del text, aparat de variants inclòs, i lliura un text definitiu al director d’edició.
  • 6.2 El corrector revisa la transcripció d’acord amb el manuscrit de base de què s’ha partit. L’editor ha de proporcionar també l’aparat de variants per a la correcció.
  • 6.3 Retornat el text corregit a l’editor, aquest introduirà o no els suggeriments del corrector i lliurarà un text al director d’edició llest per ser maquetat; aquesta versió del text ha de ser ja definitiva.
  • 6.4 Posteriorment, quan l’editorial hagi maquetat el text d’acord amb la tipografia, la caixa i la numeració de línies que fan al cas, l’editor procedirà a l’adaptació de l’aparat de variants que ja té fet d’acord amb les proves editorials que se li subministraran.
  • 6.5 El corrector revisa l’aparat de variants adaptat al text maquetat.
  • 6.6 El director d’edició revisa les darreres proves.

7. Bibliografia.

Com a introducció a la crítica textual, els seus mètodes i els seus problemes, es recomana el llibre: L’edició de textos: història i mètode, Víctor Martínez-Gil (coord.), Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta – Pòrtic, 2001, especialment els capítols 2 i 5.

El manual més recomanable en àmbit hispànic és: A. Blecua, Manual de crítica textual, Madrid: Castalia, 1983.